sábado, 27 de junio de 2009

REVELACIÓ


Aquest és el gran problema, al·lots i al·lotes, fins ara no ens hem sabut mesurar. Algú ens va dir que havien de ser sobre la balança per analitzar el que valem i no és així. Jo us recoman que us tombeu al terra -és a dir, que canvieu la perspectiva en què mirau les coses-, us recoman que subjecteu, amb precisió d'equilibrista, la mesura que fins ara us han fet creure que era la correcta, la poseu sobre els vostres peus i...la llanceu a l'aire i la faceu ballar al vostre ritme i llibertat. I si teniu por i encara la necessitat de saber què sou a través del seu dictamen, quedau-vos quiets en aquest posició i aprendreu quelcom també interessant: la suportable lleugeresa del ser, efectivament.

1 comentario:

Carme Rosanas dijo...

Frannia, mare meva quina bona idea que has tingut! Em sembla genial, jo també crec que la lleugeresa es suportable ...

petonets, maca...