MAI HAS LLEGIT

Mai has llegit aquest espai meu. No t'has adonat dels moments de dubtes, de desig cap a altres, de decepció cap a tu i/o viceversa. Saps que escric, però és un món que no necessites. Tens la meva concreció, el meu cos, la meva presència física. Curiosament sempre he menyspreat aquesta vessant meva de persona. De fet, Frannia és aquest alter ego volàtil i inconcret que hi ha sota la meva pell, tan imperfecta. Però tu no el necessites. Gaudeixes amb la meva humanitat, la que som. Em sembla un miracle.

Ho saps gairebé tot de mi. Saps quan he estimat a un altre en silenci. Saps quan t'he necessitat a tu com l'aire. I has acceptat i estimat ambdos estats. Em meravella.

Amb tu no he necessitat paraules i més paraules. Cada alegria i cada pena, cada orgull i cada fracàs, són un esglaó que ens apropa.

A vegades però, ho reconec, m'enfado amb tu. I em penjo de records, d'il·lusions de fum, de sensacions volàtils i inconcretes, d'espera. Però el cert és que tu ets l'únic que m'estima tal com som. I m'ho demostra. Però el cert és que davant tu puc ser tal com som sense vergonya. I no necessit na Frannia per fer-ho.