Vicenç Ferrer descansa. De tota una vida de pràctica del bé, una cosa tan senzilla com donar, com viure dins l'acció i l'amor, en comunió amb el seu esperit i en constant evolució.
Morir és tristíssim. Però fer-ho deixant una emprenta tan positiva, tan útil, tan rica i tan gran, fa més alleugeridor el comiat.
No ha d'haver res millor que partir així, sabent que la teva vida ha tingut un sentit per a tants de milers de persones. La immensa majoria de mortals ens hem de conformar havent tocat el cor d'unes poques persones, potser en un nombre igual als dits de les nostres mans, potser ni això; poder haver viscut per a la vida de tants d'altres - o, com deia ell, fent coses petites- és la vertadera santedat.
Descansa en pau, savi, parteix tranquil, has fet molt bona vida.
3 comentarios:
Gracies per dir-ho tant be. Estic totalment d¡acord.
Fa una estona que llegeixo els teus escrits, els primers després de la nit dels focs, i mentre et llegeixo i escolto les teves músiques m'ha pujat des de molt endins una emoció estranya de tristesa esperançadora que mai no havia sentit. M'agrada compartir els teus sentiments i els teus pensaments aquí.
Gràcies, Violette. I a mi els vostres, encara que deixi pocs comentaris
Publicar un comentario