Pels que s'alimenten dels fracassos, no fracassar també és un fracàs. Sembla que esperin sempre la frase, el gest, el silenci que tràgicament conduirà la història cap a l'enderrocament final. S'alimenten d'aquest enderrocament. Us ho dic per experiència.
El fracàs amorós és el més intens pels que s'alimenten dels fracassos. Fan voltes entre les lletres, pels vagons del tren, per les personalitats disfressades, pels somnis eròtics, pels silencis i obvien així la cua en el súper, l'olor de peus, la visita a la família, la vida quotidiana i fracassada. Us ho dic per experiència.
Però arriba un dia que l'únic que es desitja és la companyia certa i palpable del present. I aquesta és la victòria.
1 comentario:
El títol ja m'ha semblat suggeridor. Pensava mentre venia cap aquí... Fracàs del fracàs serà un èxit? però no! seria massa fàcil. I tu ho expliques molt bé.
I hem de buscar sempre aquesta victòria, Frannia.
Publicar un comentario