Enyor l’espai tremolós del cantó dret del teu llit,
enyor la teva mà en la meva quan he de caminar per la selva,
enyor els berenars matiners, de sol i somnis,
enyor la pluja regalimant pels vidres del cotxe.
Enyor les músiques de guitarra
i les carícies subtils per la corba de les natges,
enyor els arabescs de paraules,
les caminades els vespres fonent l’horitzó amb les ganes.
Enyor els dies
i, quan arriba el vespre,
una pena fonda em crema i em mata.
jueves, 18 de junio de 2009
ENYOR
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Fas bé d'escriure l'enyor... quina altra cosa podem fer?
I a més l'escrius bell!
Gràcies, Carme, com sempre, per les teves paraules
Publicar un comentario