La part que més la sorpren d'ella necessita tenir un xupa-xup dins la boca. El vol de cirera àcida, que electrifiqui les papil·les de la llengua i es vessi en una alba rosada i intensa. Li agrada, en aquests moments, vestir de transparències i arabescs, li agrada desvestir-se de rigideses i es maquilla com si fos una dama de Pigalle, ben diferent al seu rostre net i sa. Juga amb els seus dits, els perfuma de paisatges interiors, es fingeix vulnerable, sense angles, una petita Betty Boob farcida de desig. I sols seva...
No enten l'erotisme de cap altra manera que no sigui una disfressa. De fet sap que si no tingués aquesta artèria existencialista que la fonamenta, possiblement seria una dona sense sexe. No pot entendre'l com una diversió, com un joc, com un vici. El lliga exclusivament a l'amor o al dolor. No hi ha més possibilitat.
A vegades, voyeur, guaita caus. Però difícilment l'exciten. En canvi es deleix pensant que pot posseir el pensament d'algú. Podria viure sense sexe explícit; s'apagaria però sense seducció (farcida d'amor o de dolor); moriria necessàriament sense dolçor i estimació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario