Dissabte passat vaig col·locar aquestes llenties dins el recipient blau. Set dies després aquest és el resultat. És el millor exercici que conec quan ens trobam estancats i sols. La vida creix. Sempre. D'una manera o altra. Fins i tot d'allò més sec i erm. També l'amor. Vull seguir pensant que així és, que cada una de les decepcions patides serà com cada una d'aquestes llenties: treurà verd, treurà vida. Ràpidament. Potser només en set dies.
sábado, 6 de junio de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Tard o d'hora les ferides es curen i la vida torna a brostar, segur.
Publicar un comentario