martes, 30 de junio de 2009

I PER QUÈ?

Jo plor pels que no poden plorar.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Jo de vegades plore per les imatges que em venen al cap amb vocació de premonició, per la certesa enverinada que porten, i perquè malgrat que m'opose, cride i mire a un altre lloc, se saben inevitables.