Emulant al Gatot us diré que...
Un dia vaig conéixer un home miop i musical que em dedicava cançons i somriures i que m'encenia el desig...perquè em veia.
Un vespre vaig conéixer un esdrúixol pallasso que em feia riure, m'engatava, em pulia i m'encenia el desig...perquè em cercava.
Un altre vespre vaig conéixer un nin que em pensava portuguesa, em regalava mirades sense fons i que m'encenia el desig...perquè em necessitava.
Un dia vaig conéixer un escriptor descregut de l'amor que em regalava favors i pensaments originals i que m'encenia el desig...perquè m'inventava.
Un horabaixa vaig conéixer un mag que em doblegava l'ànima, me l'encetava i que m'encenia el desig...perquè em construia.
I finalment un dia vaig conéixer un home senzill que em veia, em cercava, em necessitava, m'inventava, em construia i m'encenia el desig...perquè m'estimava.
6 comentarios:
Noia... preciós...
això no és emular, frannia... això és parlar amb l'ànima!
Quina preciositat...
Meravellós...
Gràcies, JosepManel. Per cert, files massa poc, darrerament. Et trobo a faltar.
Friks, quina il·lusió que guaites per aquí!. I gràcies!
Publicar un comentario