domingo, 14 de junio de 2009

DESESPERACIÓ

Mentre jo miro llenties créixer, em banyo a la mar, faig fotos, escric històries i bec vi, a Teherán passa això http://shooresh1917.blogspot.com/2009/06/blog-post_13.html
El meu persa es troba a Iran. Fa 34 hores que no sé res d'ell. Sembla que han tallat totes les connexions de cara a l'exterior, ni internet, ni mòbil, ni telèfons. Fa dies que ell es troba fora de la capital, però les darreres notícies, ahir a les 8 del matí, són que havia d'atracar-se a la ciutat. Esper que no ho hagi fet. Si mirau aquests vídeos veure-ho que les coses semblen pitjors del que ens mostren als 2 minuts de telenotícies. Què importa, no? Un més d'aquest llocs radicals. I ningú s'interessa per les històries humanes que hi ha al darrera, per un poble cansat de l'engany, per unes dones cansades del vel i el menyspreu, per uns homes que fins fa ben poc eren lliures, per un poble, el persa, absolutament senyor i que qualsevol amb un mínim de cultura i menys prejudicis, sap reconéixer.
Els amics volen tranquilitzar-me. El pitjor de tot és la incomunicació. Duc 1 mes rebent una trucada diària de 40 minuts, l'alè que em manté viva. Què faig ara? Com domino al meu cap?
Si li passa res dolent al meu home me mor.

6 comentarios:

Frannia dijo...

Acab de rebre la seva telefonada. Es troba bé i es troba lluny de tot, envoltat de muntanyes, ases, rius, ovelles i ancians. No sabem si la comunicació s'ha restablert momentàniament o definitivament ni què passarà, però ja estic més tranquila.

nimue dijo...

buf! quin descans llegir el teu comentari...
em pose en el teu lloc i jo també em moriria. Mantin-nos informats i que puga tornar aviat. B7s.

Carme Rosanas dijo...

Doncs sí, quin descans llegir-ho tot seguit, post i comentari. M'alegro que estigui bé i espero que pugui continuar donant notícies... una abraçada.

RaT dijo...

Ostres... quin neguit, noia... sort de les noticies però tot i així quin nervis deus portar.

Has mirat el 30M d'avui?
http://www.tv3.cat/videos/1299349
L'han estat gravant durant els últims 15 dies, són notícies recents.

Un petonas gross

RaT dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Frannia dijo...

Gràcies a tots pels vostres comentaris; també als que ho han fet de manera privada. Ell es troba bé, però fins que no sigui a casa no em quedaré tranquila. Gràcies, de nou.