martes, 26 de enero de 2010

POST-MORTEM

Aquí tens, Jesús, la meva rara aportació (m'ha sortit un poc negre) a la teva interessant iniciativa:

Desmuntant els ravals de la princesa
- la mà verge naixent a les carícies-,
nedà entre maragdes i dits,
entre obscures plomes i arracades de sospirs.
Arribà fins els domassos que l’amagaven
i viatjà per les esveltes anques
sense adonar-se’n del canvi dins la corba,
la drecera que començava a dibuixar-se:
es veié reflectit dins un mirall,
bressolant-la,
sufocant amb besades càlides els racons de les ànsies,
rebentant sanefes fins ara veloces i rares,
transformat en ambaixador d’una solitud passada.
Mai pensà que cercant una sortida digna,
la trobaria a ella, despullada.
Això només ho va saber després d’assassinar-la.

3 comentarios:

Frannia dijo...

ei, que és un assassinat metafòric...que ningú pensi que faig apologia de la violència de gènere...

assumpta dijo...

Doncs a mi, m'agrada i molt!!!

Hi hauré de pensar, a veure que en surt.
Petonets, wapa!
=)

Jesús M. Tibau dijo...

interessant; moltes gràcies per participar en aquesta no va iniciativa