EIDOLÓN

Whitman em mostra la paraula "eidolón", que segons la wiki és un fantasma, una aparició, una imatge (“conocí a un adivino que estaba más allá de los matices y objetos del mundo, de los campos del arte y del saber, de los placeres, de los significados. Y espigaba eidolones”). No la coneixia. I demà ja l’hauré oblidada, car la meva natura és desmemoriada, però ara, en aquest instant, la col·loco en un lloc privilegiat de l’estudi i veig que aquest llibre que em costà 300 pessetes en el Carrefour quan encara era Continente, vés a saber quin any (perquè, evidentment, no ho record) pot convertir-se en un tresor. Obro les fulles a l’atzar buscant noves troballes i trobo "bagoya", "gimnosofista", "sinsonte", "plectro". I em pregunto Quantes persones desapareixen d’aquest món sense haver sabut mai que aquestes paraules existeixen, jo mateixa fa cinc minuts. I em pregunto com seria una vida en la que tInguessim tot el temps, totes les possibilitats i totes les ganes d’aprendre.
Diuen que Whitman era homosexual. I a mi m’ha agradat la seva barba blanca, on totes les fulles d’herba estan amagades. Com tresors.