POST-MORTEM

Aquí tens, Jesús, la meva rara aportació (m'ha sortit un poc negre) a la teva interessant iniciativa:

Desmuntant els ravals de la princesa
- la mà verge naixent a les carícies-,
nedà entre maragdes i dits,
entre obscures plomes i arracades de sospirs.
Arribà fins els domassos que l’amagaven
i viatjà per les esveltes anques
sense adonar-se’n del canvi dins la corba,
la drecera que començava a dibuixar-se:
es veié reflectit dins un mirall,
bressolant-la,
sufocant amb besades càlides els racons de les ànsies,
rebentant sanefes fins ara veloces i rares,
transformat en ambaixador d’una solitud passada.
Mai pensà que cercant una sortida digna,
la trobaria a ella, despullada.
Això només ho va saber després d’assassinar-la.