Frannia: EL REI DE LA CASA

miércoles, 20 de enero de 2010

Em sacies, m’omples de felicitat, sempre tan dolç i tan tendre, vessant rius de xocolata calenta i tebiant, així, els neguits.

Carme Rosanas dijo...: Ja és primavera al teu blog?

:) Preciós, gaudeix de tot plegat!; 20 de enero de 2010, 21:29
assumpta dijo...: Acabo de sopar i no he fet postres!
Faig una mica de bondat perquè m'he d'aprimar i ara tu...

Mira, no sóc gaire de "missa"... però això no és pecat????

Bona nit Frannia, encara que si em queda la imatge al cap, no sé si jo fins hi tot tindré malsons.
Hahaha!
=))); 20 de enero de 2010, 22:35
sargantana dijo...: ostres tu...
estas compinxada amb l'striper tambe??
ja us val..ja us val!!!
que tot aixo..s'enganxa a la cadera!!! jajajjajaj
pero sona tant be!!
bona nit bonica; 21 de enero de 2010, 3:19
Frannia dijo...: Assumpta, sí, és pecat, i dels grossos i sí, Sargantana, s'aferra per tot arreu, però no em queda més que acceptar que el dolç és el rei de la casa i més quan l'el·laboren unes mans tan hàbils com les de Xicarandana. Us assegur que per dins encara era més bo.
Carme, sí, no sé que em passa aquest any que Frannia no es troba bé amb cap capçalera. El moix i el ratoli em resultaven massa freds. A veure si la primavera s'instal·la una bona temporada.; 21 de enero de 2010, 7:23