IGNORELAND*

La ignorància és d'un color, només un: blanc. Perquè blanca és l'absència de paraules quan el talent l'ignora i la pantalla resta esperant les petites passes que abans feia la tinta, i blanc és el silenci quan el telèfon no sóna i mira la paret recordant o desitjant instants inexistents, i blanques són les idees que el visiten, tots els llapis de colors trencats o sense punta.

Es podria pensar que la ignorància que arriba d'un altre és negre com la fosca, però jo us dic que no, és blanca immaculada perquè és farcida d'esperança. L'únic problema és ignorar-se a si mateix, fer-se el buit, negar-se, oblidar-se, maltractar-se a partir d'aquest mecanisme. Si és l'altre, paradoxalment, l'espai d'espera creix i els sentiments s'enforteixen.

Si l'ignores, ell t'espera, espera el moment que deixaràs d'ignorar-lo. En canvi, si el negues, si el rebutges no queda espai per a res. Es demana perquè hi ha tantes persones que usen l'estratègia d'ignorar enlloc de mirar de front i dir "vés-te'n, no m'interesses". S'alimenten de l'espera del que ignoren, s'alimenten, en realitat, de la seva blancor.

La ignorància és d'un color, només un: blanc. Perquè blanca és la flor de l'ametller que ignora fred i gelades, i blanc és el voltant de les ninetes dels ulls, que ignoren tantes imatges enregistrades i blanca queda la carn quan ignora la vida i es fon en el vent.

*Abans d'escriure, viatjo pels blocs dels altres. Tenia al cap fer un post sobre la ignorància i m'he topat amb aquest escrit de Jaqme, sempre extraordinari:http://estrats.blogspot.com/ Ell parla de l'ignorància en la que vivim; jo volia parlar d'un altre tipus, però em prenc la llibertat de copiar-li el títol (si em llegeixes, Jaqme, esper que no et molesti l'atreviment).