FA TEMPS

Fa temps que les meves nits són tardors,
que, dins el llit, la teva figura
no em fecunda el futur.
Dormim abraçats, com sempre.
Tu recorrs amb roncs de plàcid lleó
els paranys de la son;
jo rest desperta
filant possibilitats i pors.
Em despertaré coberta de fulles seques, un dia,
veuràs,
i com cuc de terra
en elles faré la meva cova, elles seran el meu aliment
i hauré oblidat aquella explosió de flors
que van ser els meus somnis.