.JPG)
Sempre li prometia la lluna, la personificava i la feia confident i deesa, sempre l'admirava...ì a nit, després d'una nova discusió, caigué dins la copa. No sap si podrà veure les coses igual sense la lluna promesa i embruixadora guiant els seus dies...domingo, 25 de enero de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
.JPG)
2 comentarios:
La lluna apareix i desapareix, canvia de forma, varia, mai és igual, i per això m'agrada,és humana.
En realitat, no caigué dins la copa, domés ho has imaginat, no l'has perduda.
Una abraçada, Frannia.
Ja ho sé. Però a vegades alguna cosa es trenca i tot canvia...Fins diumenge!
Publicar un comentario