L'animal que ja no hi ha en mi, el que s'esvaeix després de cada decepció, el que deixa de guardar fidelitat a la raça humana, el que ha matat el seu passat salvatge i lliure...aquest animal ja no és en mi. Poc a poc, som més felina, qui ho havia de dir...
domingo, 18 de enero de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Si t'hi trobes millor, benvinguts siguin els felins!
L'animal sempre hi ès , deu estar hivernant , desperta'l i serà mes salvatge que mai .
Segur que quan menys t'ho esperis torna la "fera" que tens dins ;)
... sempre he tingut la sensació que els felins s'adapten molt millor al món que els envolta que la resta de mamífers, ja sigui això bo o dolent ...
... petonets
Ai, no es pot anar contranatura i em temo que jo som més ca que moix, almanco en quant a lleialtat i fidelitat, però qui sap, la part felina també hi és així que...
Poeta, sí, millor que les aus, que escapen i millor que els cans, que esperen...
Publicar un comentario