Ja torn tenir una feina burocràtica. I si vull educar, m'hauré d'educar a mi mateixa. Ja tinc temps entre setmana per passejar per ciutat o pel camp, per fer cursos, per anar a recitals o exposicions, per dinar amb els amics, per descansar, ja tinc un sou i un horari dignes...però ja no treballo amb persones. Tot són papers i incidències, situacions lletges i qüestions per resoldre, documents per generar, informació que transvassar, poc sentiment, poca poètica.
No existeix la vida ideal, almanco no per a mi fins ara. Tot canvi implica una renúncia; tot somni, una decisió i una resta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario