BÀLITX D'AVALL

Hem esperat l'any nou dins les profunditats d'un vall, en unes cases datades al segle XVIII. La torre de vigilància, ara convertida en quatre plantes un poc claustrofòbiques, gelades i possiblement habitades per velles energies és ara una habitació familiar, la vella cuina que veis a la imatge serveix com a sala de reunió, on jugar un dominó o conversar una estona envoltant la foganya, la vella tafona d'oli és una gran sala. Malgrat el caire agroturístic de l'indret la sensació que es viu a Bàlitx és molt especial, potser pels 20 minuts de baixada entre els camps d'olivera, potser pel fet d'estar totalment envoltada d'altes muntanyes, potser per a tota aquella energia concentrada sols identificada pels nins i algunes sensibilitats. És un lloc que s'ha de visitar, sens dubte, però reconec que a mi em pesava. Tenia la sensació d'estar esclafada contra la terra, minúscula, insignificant. Possiblement és una sensació que cal experimentar de tant en tant per no perdre el sentit de les coses. Allà, sense mòbil, sense televisió, sense rellotge, envoltada d'oliveres i tarongers, de muntanyes i rierols, de pedres velles i voltors, de la gent estimada, l'any va entrar dins el meu ànim amb molta força. Sé que aquest 2009 serà un any de canvis, un any de molta força i energia. I malgrat que a mi els canvis sempre m'han atemorit ho esper amb tranquilitat, amb l'atàvica serenor de saber-se petita i insignificant. Molta salut, molt d'amor per a tots i tal com m'ha escrit el meu estimat amic M.A. endavant la millor força: el secret no està en tenir tot el que un vol, sinó en estimar tot el que un té. Feliç 2009!