LA PERFECCIÓ

La perfecció es troba en l’acceptació de les imperfeccions, precisament, i en contra del que pugui semblar, en humanitzar-se. Acceptació i consciència. I oblidar aquells móns ideals que sols existeixen dins el cap. Et vull humana, vull que aquest coserrí que és un sospir de pell i ossos resplandeixi dins la seva grandària, vull que t’estimis i així puguis estimar als altres, vull que les teves accions siguin càlides, que no t’obliguis a fer o dir o ser quelcom llunyà i aliè, només perque t’estimin. T’estimen amb totes les imperfeccions. T’estimen amb totes les perfeccions. T’estima qui paga la pena. Perquè als altres, als envejosos, als destructors, els pots enviar a purgar fum, que s’entretenguin lluny i no et dictin les passes. Mai podràs evitar que hagi persones que t’odiin, però si podràs afavorir amb la teva actitud que creixi un escut d’energia positiva al teu voltant. De totes formes, també crec que és un error pensar que els succesos negatius són fruit d’atacs energètics externs. I si és així, creu-me que el temps tot ho posa en el seu lloc. Abans sovint pensava que les coses tenien un sentit i passaven per qualque raó dirigida a transformar-nos. Ara pens que resulta bastant superbi pensar així i que la lectura hauria de ser una altra: que les coses passen, ordenades o atzaroses, en realitat no importa, i que el nostre paper no és el de demiurg sinó el de l’alumne. Sols trobarem un sentit als succesos desconcertants si nosaltres som capaces de donar-li un sentit. I com? Aprenent.
Per altra banda, sé que resulta complicat mesurar quan és adient protegir-nos i quan donar-nos, en aquest món tan imbècil i sorprenent ple d’éssers imbècils i sorprenents, però aquesta capacitat de consciència també té a veure amb la capacitat de coherencia amb un mateix i tu, intuitiva com cap, saps de què parlo. Torna obrir aquest canal, que ara està massa saturat de pors, preocupacions i inseguritats, i llavors sabràs com, quan i de qui protegir-te i com, quan i a qui donar-te. Sigui com sigui, aquestes paraules, totes, me les aplic també a mi mateixa i et dic que, per sobre totes les coses que esdevenen, tots els canvis que patim, tots els abismes que s’interposen, t’estim.