Per què tinc tantes flors artificials a casa?
La capçalera del llit plantada de roselles....JPG)
La paret del passadís plena de dàlies....JPG)
Al moblet del lavabo, unes violetes...
.JPG)
El mirall de la mare, brodat de flors rares...
Per què...?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
+00.32.50.png)
.jpg)
6 comentarios:
Primer de tot diria que perquè t'agraden, això està clar.
I segon, potser perquè les naturals precisen d'una mica més de temps per a cuidar-les i no sempre (sobre)viuen.
A mí tal com ens ho has presentat, m'agrada molt.
La natura, les plantes, les flors, sigui com sigui sempre fan bona companyia.
Bon cap de setmana, Frannia.
;)
Les roselles miren quan dorms
les dàlies t'acaricien els peus
les violetes oloren la teva pell
ets la flor que s'enmiralla
i jo estic pansit ... sense aigua.
Bona nit Frannia.
És que són boniques!
Et queden molt bé!
I encara no has comptat les de la capçalera...
Frannia, dona-li una mica d'augiua al Pere... que no estigui tan pansit! :)
Bona nit a tots.
Jo sospito que també som una flor, però romanial, sabeu? aqueixa que es trobava a un lloc ben rar i difícil d'arribar o tal volta, a vegades, sigui com la flor del "Petit Príncep", egocèntrica i fràgil, però quasi sempre som flor silvestre, descambuixada, quotidiana, massa freqüent, fàcilment trepitjada però lliure.
Assumpta, també m'agraden les vives i el repte que suposa mantenir-les vives.
Carme, sí, i per cert, no sé perquè però mai puc deixar comentaris al teu bloc. De veritat que et llegeixo i ho intento, però no em deixa opció.
I Pere...com calmar aqueixa necessitat d'aigua?
Passen coses molt estranyes... sembla que Bloger no acaba de funcionar bé. Jo no puc deixar comentaris enlloc si navego amb el Chrome com sempre, ara ho faig ams Firefox i em va millor. Però no et preocupis si no ens trobem allà ens trobarem aquí. Una abraçada.
Perquè els seus colors alegren la vida, perquè la seva olor alegra la vida, perquè la seva companyia alegra la vida... per què? perquè són VIDA
Publicar un comentario