Es dutxa amb aigua ben calenta dirigint el raig especialment a l’esquena. Al mal a les cervicals pot afegir el de les lumbars, car sembla que la seva columna s’esqueixi per totes bandes. També li fan mal els costats i les articulacions, com si tota ella s’aguantàs dolorosament sobre uns fonaments a punt d’enfonsar-se. Surt del plat de la dutxa un poc aliviada per la calentor i mentre es corda el barnús s’adona que hi ha minúscules gotes d’aigua sobre el rostre inexpressiu de Fernández Mallo, que la mira des de les seves ulleres d’artista a la portada de la revista de butxaca, com si ploràs. No té aspecte de plorar massa, aquest escriptor àcid, però tots sabem que els aspectes sovint no conten massa. Sol llegir la revista literària asseguda al WC. No és cap menyspreu. Li resulta còmode. De sobte pensa que escriurà un conte sobre una dona que s’enamora d’un endocrí prim i esquifit, de tendències polítiques conservadores i conversa interessant. Un petit record li gela l’esquena, mesclant memòria i invenció. O potser sigui sols l’aire del bany refredant-se un cop tancat el grifó. Possiblement la idea li fugirà aviat del cap i no es convertirà en cap història per contar: els seus fonaments d’escriptora són com els del seu cos, dolorosos, inestables i breus.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Un escrit genial! Nop saps com entenc tot això que expliques!
... curiosament també és la dutxa on surten moltes de les idees per contes i narracions ...
... i si els fonaments són inestables, només cal afegir-hi una bona cullerada de ciment...
... petonets!
L'aigua i el ciment solen ser incompatibles...:)
Mmmm, no en sé gaire però, no es necessita aigua per fer el ciment?
Segur que el secret està en les proporcions, en les eteeeernes mesures... Què pesades són, estan per tot!!!!
Ups, em sembla que acab de posar-me un poc anàrquica... Però, ai, és tard, em conformaré en fer la revolució dins dels meus somnis.
Una abraçada, Frannia.
Em referia mentre el ciment s'està enfortint...Besades
Publicar un comentario