L'AIGUA REGALIMA SOBRE FERNÁNDEZ MALLO MENTRE LA COLUMNA I ELS FONAMENTS LITERARIS LA DEIXEN DOLORIDA

Es dutxa amb aigua ben calenta dirigint el raig especialment a l’esquena. Al mal a les cervicals pot afegir el de les lumbars, car sembla que la seva columna s’esqueixi per totes bandes. També li fan mal els costats i les articulacions, com si tota ella s’aguantàs dolorosament sobre uns fonaments a punt d’enfonsar-se. Surt del plat de la dutxa un poc aliviada per la calentor i mentre es corda el barnús s’adona que hi ha minúscules gotes d’aigua sobre el rostre inexpressiu de Fernández Mallo, que la mira des de les seves ulleres d’artista a la portada de la revista de butxaca, com si ploràs. No té aspecte de plorar massa, aquest escriptor àcid, però tots sabem que els aspectes sovint no conten massa. Sol llegir la revista literària asseguda al WC. No és cap menyspreu. Li resulta còmode. De sobte pensa que escriurà un conte sobre una dona que s’enamora d’un endocrí prim i esquifit, de tendències polítiques conservadores i conversa interessant. Un petit record li gela l’esquena, mesclant memòria i invenció. O potser sigui sols l’aire del bany refredant-se un cop tancat el grifó. Possiblement la idea li fugirà aviat del cap i no es convertirà en cap història per contar: els seus fonaments d’escriptora són com els del seu cos, dolorosos, inestables i breus.