DOLOROSES CONNEXIONS

Li va donar carabasses, però estava clar que hi havia entre ells una connexió extranya, com a mínim dolorosa. Li arribaven les seves notícies sense voler, com una casa que t'acull tot traspassada la porta, o unes gotes de pluja que regalimen pel vidre del cotxe, o una presència gelada en l'oblit d'un racó. Li van dir que tenia mal d'esquena al mateix temps que ella intentava erigir-se de la seva postura derrotada, al final del dia, també dolorida per diversos punts. Sempre li feien mal les cervicals, però duia unes setmanes que les vèrtebres lumbars la sacsejaven. Com ell. Ja ho deia, dolorosament connectats. Li sorprenia però que ell patís d'aquesta manera. El creia segur i fort, però potser, talment ella, la seva postura era forçada i tenia una tendència d'ànima a empetitir-se, encargolar-se, inmovilizar-se. A ella li passava sempre que el pes era massa feixuc de suportar. Es veu que tenia les vèrtebres comprimides, sobrecargades, inflexibles. Quin pes era el d'ell? El seu silenci, el seu hermetisme, el seu menyspreu, no li donaven cap pista. Posa't a córrer, vine a cercar-me, parla amb mi, plora amb mi, riu amb mi...però els dos es quedaven quiets i esperaven, mentre intentaven convéncer-se a ells mateixos i a l'altre, que l'important era a una altra banda, que eren bons, madurs, valents i justos, que eren capaces de resistir les temptacions i que seguien el camí que tocava.