Tanc la finestra. Fa massa calor quan queda oberta. La teva energia m'envaeix, fon les meves ales d'Ícar de pacotilla, em deixa sense esma d'aixecar-me. Tanc la finestra, em sap greu, he de protegir-me.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Em visiten...
Mi lista de blogs
-
-
aquells focsHace 1 día
-
-
-
EmparedadosHace 1 semana
-
-
-
Un rellotge per governar-nos a totsHace 6 meses
-
-
-
El dret a la llibertatHace 8 meses
-
-
-
-
-
-
-
-
-
De mudanza.Hace 5 años
-
La tercera illaHace 6 años
-
Bienvenidos a mi BlogHace 6 años
-
-
-
-
DescriuHace 7 años
-
-
POSTAL DE JERUSALEM (I)Hace 8 años
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
jo i la contradiccióHace 12 años
-
-
-
-
Nova adreçaHace 13 años
-
Nou blog activatHace 14 años
-
Somnis, cine i literaturaHace 14 años
-
CIAOHace 14 años
-
-
Odissea a l'AnobiiHace 14 años
-
-
NOU ANY, NOU BLOGHace 14 años
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
.JPG)
8 comentarios:
Fas bé de tancar-la... la calor estaborneix el raciocini....
Petonets!
i a mi que em senta tan bé la calor...
Dona... pot obrir-la a les nits quan passa un fil d'aire fresc i ens renova.
Tanca-la, però no cal que t'aïlles de tot, només refugiat de tant en tant. Sempre va bé tenir un lloc on pensar.
Jo tinc els vidres tancats però la persiana pujada, de nit i tot.
La teva finestra té foradins.
Un fil de llum raja per sota els postics...
Poeta per un dia, sí, tens raó però em qued amb l'esperança que trob en les observacions de Vullunfestuc, Pirene, Novesflors i Josepmanel.
Nimue, és que tu ets un sol!
Xot, ets un reputa :)
Publicar un comentario