sábado, 28 de junio de 2008

EL DIAGNÒSTIC I LA TERÀPIA

"L'amor és una malaltia de les més fotudes i contagioses. Als malalts, qualsevol ens reconeix. Fondes ulleres delaten que mai dormim, despavilats nit rera nit per les abraçades o per l'absència de les abraçades, i patim febres devastadores i sentim una irresistible necessitat de dir beneïtures. L'amor es pot provocar deixant caure un grapat de pols d'estimar, com un descuit, dins el cafè o la sopa o el beure. Es pot provocar, però no es pot impedir. No ho impideix l'aigua beneïda, ni ho impideix la pols de l'hòstia; tampoc el dent d'all serveix per a res. L'amor és sord al Verb diví i al conjur de les bruixes. No hi ha decret de govern que pugui amb ell, ni pòcimes capaces d'evitar-lo, encara que n'hi hagi que pregonen, en els mercats, infalibles beuratges amb garantia i tot."
Eduardo Galeano, "El llibre de les abraçades"

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Em declare malalt crònic.

Anónimo dijo...

Jo, també.

Anónimo dijo...

Tant de bò fos molt més contagiosa.