No puc sofrir els mobles que es venen per peces i asseguren un muntatge fàcil i ràpid. Mai encaixen, les peces; sovint quan una part es col·loca, la del costat contrari es desbarata; sempre sobren forats o manquen perns. I els vint minuts de promedi pel muntatge es transformen en tres hores, un atac de nervis i la promesa de no tornar-ho a fer. Però sempre es torna. Perquè els preus són temptadors, perquè l'enginy s'estimula, perquè el repte és captivador.
Acab de deixar a la meitat el muntatge d'una taula de televisió. Necessit reflexionar, comprendre que tot allò que sembla fàcil i barat sovint acaba sortint molt car. És tan fàcil penjar-se dels teus ulls -però mai barat-, fins i tot quan no em mires.
jueves, 19 de junio de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario