És evident que estic en construcció. Hi estam sempre, per altra banda, però hi ha moments en que pasa més desapercebut. Ara trob que tot que faig pretén construir, potser, a moments, a través de la autodestrucció, això sí.
Avui he tirat la tavallola respecte al muntatge de la nova taula per a la televisió, car hi ha coses que indiscutiblement sols es poden fer entre dos, així que he decidit reordenar la biblioteca.
Va haver un temps en que els criteris d'ordenació haguessin passat pels autors, els gèneres o inclús la mida dels llibres. Avui no. Les meves prestatgeries són com el jardí, vives, i així com les clavellines creixen devora la margalidera lila, Agatha Christie comparteix estant amb Bartasal Pòrcel, Akhmàtova es sosten sobre les Arrels d'Alex Haley i El temps de les cireres de Montserrat Roig fa un estival equilibri sobre George Orwell i la seva rebelió. Bellament, El Petit Príncep es frega amb el Mau d'Spiegelman, José Saramago comparteix amb Pessoa, i el poeta Gibran Khalil Gibran intenta esvair la Nubosidad Variable de Carmen Martín Gaite. Qui li hagués dit a Martí i Pol quan va escriure Estimada Marta que estaria, un dia, devora Kundera formant part d'aquesta surrealista ordenació de paraules...Crec que a Tom Sayer no li hagués agradat gens romandre flaquejat per dues dames del meu temps, Isabel Allende i Lucía Etxebarría, alguna pedrada les hi hauria caigut, sobretot a la segona, però ja es sap que l'atzar és capriciós i hi ha unions estranyes que esdevenen sòlides i complementàries i altres, aparentment adients, que acaben desfetes.
Tinc avui idò una biblioteca ben curiosa, d'habitants complexos. No pensau que els vespres s'expliquen la vida o fins i tot s'enamoren? Quin nou llibre sortiria de les relacions aentre Neruda i Charlotte Bronte? I entre Ruiz-Zafón i Espido Freire? I entre Benedetti i Antonina Canyelles? Aquesta és una de les belleses de la vida: llibertat i sorpresa. L'altre, és que poguem llegir-nos en la distància, fins i tot quan sols volem restar isolats sense esperança.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
.JPG)
4 comentarios:
No coneixia el teu blog. He vingut per una indicació i m'ha agradat el caos de la teua biblioteca particular. Tornaré a passar per ací.
És bonic pensar que quan tanquem la porta de la biblioteca i ha vida a les lleixes i que cada llibre, ja sigui mitjançant el seu autor o els personatges que ha creat, pot establir vincles amb altres llibres veïns només pel sol fet de ser veïns. Meravellós.
M'has tret els remordiments per no endreçar la meva biblioteca....
Benvinguda a Novesflors. Quan disposi de més temps promet passar a casa teva.
Sí, Marina, això d'animar de vida allò inanimat té la seva gràcia terapèutica.
Vullunfestuc, i si vessis altres indrets físics o etèris de la meva existència, encara les perdries més.
Publicar un comentario