Una perruqueria de barri, amb les parets pintades de lila obscur i el terra grisenc. Dues fotos de models guapíssimes amb pentinats impossibles. Una perruquera, vestida de negre, tenyida de ros i amb extensions, el to de veu molt alt i el gest nerviós.
Perruquera: Te gusta asín?
Clienta: sí, va bé…ai, quin mal que tinc a la boca…
Perruquera: Sabes lo que ties que aser? Ves a una farmacia y pide xxxxxxxxx, que es una crema mu buena que me mandó el dentista. Te la pones asín (s’estira els llavis de la boca), en la vagina…
Clienta 2: (ulls com a plats) ¿???????
Perruquera: te la pones en la vagina (insisteix) y cuando lo mezclas con saliva, coño, perfecto. Yo padezco musho dezo
Clienta: aha…
Clienta 2: (ulls al terra)
Silenci. Les boles de cabells redolen entre les cadires. El secador de cabells es posa en marxa imitant una melodia llunyana, de Far West. El sol comença a pondre’s i les ombres dels arbres del jardí entren dins la perruqueria, lànguides.. S’ha produït una petita escena quotidiana, digna de la millor obra costumista.
Finalment, això sí, el pentinat fet, perfecte!
martes, 23 de febrero de 2010
UNA HISTÒRIA REAL
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
10 comentarios:
I el misteri sense descobrir!
ui! jo hagués preguntat! no em quedo amb aquest dubte! hahahaha què fort! :)
Però de quina mena de llavis parlava aquesta perruquera?
Potser li van receptar crema de cacau per quan fa fred i bufa la tramuntana ...
Bona nit Frannia.
Possiblement no m'he explicat bé: imagín que no sabia parlar massa català i va confondre geniva amb vagina. La pobra clienta tenia mal de genives i ella li va recomanar una crema però va dir vagina un parell de vegades...Jo era la maquiavèlica clienta núm. 2 que ja pensava un post...:)
Boníssim post, Frannia! :)
Surrealista!
De surrealista, res. Si és que sempre ho diuen i no ho creim: la veritat superar la ficció.
jajajaj... El que m'he pogut riure. És boníssim!! Sembla perfectament una escena de teatre de l'absurd. xD
Ahhhhhhhhhhh....!!! Sort de la teva aclaració, perque no entenia gaire... no sé si parlava de tenir els llavis tallats.. o de què!!!
ja,ja,ja
... si n'és d'interessant escoltar al nostre voltant sense conèixer el contex...
Publicar un comentario