I després de la pluja, aqueixa serenor concentrada en una gota d'aigua, perfecta i fràgil. Tu, amic, ens parles de la vinent mort del teu fill malalt amb aquesta mateixa pau d'esperit. Sobre el filferro, esquerp i cruel, la consciència de que el traspàs és indefugible i natural i tot l'amor vessat aquests dies, més gran i més perfecte que qualsevol altra imatge.
lunes, 1 de febrero de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
I després de la pluja
en silenci
escoltant el que dius
emocionat
olorant la terra mullada
una gota ...
se m'escapa dels ulls.
Bona tarda Frannia.
Dolorós, però preciós.
Publicar un comentario