Cada cop més i amb més contundència, s'esvaeix per a mi la sensació de temps perdut. Cada làgrima vessada té un espai concret. Només es perd el que no es viu.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Em visiten...
Mi lista de blogs
-
-
-
-
-
-
-
-
-
El dret a la llibertatHace 10 meses
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
La tercera illaHace 6 años
-
-
Bienvenidos a mi BlogHace 6 años
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
jo i la contradiccióHace 12 años
-
-
-
-
Nova adreçaHace 14 años
-
Nou blog activatHace 14 años
-
Somnis, cine i literaturaHace 14 años
-
BenestarHace 14 años
-
CIAOHace 14 años
-
-
Odissea a l'AnobiiHace 14 años
-
-
NOU ANY, NOU BLOGHace 15 años
-
-
-
-
-
-
-
-
-
+00.32.50.png)
.jpg)
5 comentarios:
Em permetré filosofar una mica (encara que sigui el que en diuen filosofia "barata").
El temps que hem viscut mai no pot ser perdut, sempre hi ha el record i això ni es perd ni ens ho poden prendre.
I el que tenim a dins, simplement és nostre.
Exacte, i sempre ens queda allò viscut.
M'agrada la teva darrera frase: només es perd el que no es viu. Jo hi estic totalment d'acord.
... sovint ens perdem en la vida i en el temps, però mai és temps perdut ...
... petonets!
Mira, he entrat a dir una cosa però he vist que ja l'havien dita.
Només es perd el que no es viu. M'agrada molt i molt aquesta ftrase.
Publicar un comentario