Ha sortit el sol! I mentres llegeixo l'eròtica Nuredduna amb ganes d'acabar, no perquè no m'agradi sinó per poder assimilar i reflexionar sobre tot allò llegit i per poder començar a endinsar-me dins les ciutats invisibles d'Ítalo Calvino, i continuar reflexionant i potser oblidant aviat, però aprenent al cap i a la fi, d'una manera o altra. Perquè els llibres i les vivències també ens donen missatges subliminals que fan paret, que resten dins nosaltres fins i tot sense adonar-nos. Ha sortit el sol i ja ens sentim un poc més vius. La transformació no és poètica ni evident, però és.
martes, 16 de febrero de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
10 comentarios:
Aquí el sol fa dos dies que no surt; però trobo més envejable un Calvino per llegir.
Aquí encara no! Encara no ha sortit el sol!
Sóc d'un país de boira, això del sol és una cosa que sé valorar bastant bé. Sentir l'escalforeta a la pell, aclucar els ulls, descordar un botó de l'abric...
vindre amb tu dons..
jo fa masses dies que no el veig el sol.ufffff!
un peto, bonica
Buf, amics, m'he despert a les 2 de la matinada i plovia, de nou! aquesta pluja només ens havia donat una petita treva, però ja està bé. Sé que tota la grisor que ara torn veure no serà per sempre.
Friks, sempre m'alegro tant de que em visitis!
Ací acaba d'eixir fa un moment!!!
Ja en tenia ganes, la veritat.
I pensar que mentres no sortia també hi era...
Això és cert, Jo Mateix. El que existeix no només és el que veim, sovint ho oblidam :)
Demano perdó abans de posar el comentari:
Si ha sortit el sol....cap on ha anat ? Trigarà gaire a tornar ?
Publicar un comentario