Borges té un conte que es diu "La mort i la brúixola". El llegeixo asseguda en el fred vestíbul d'un hospital. El contingut del conte, críptic i reflexiu, m'interessa avui manco que el seu títol, perquè aquesta frase em reflecteix els camins d'aquests darrers dies, car qualsevol cosa de la meva vida quotidiana passa per aquests dos conceptes: la transformació i la recerca. És el cicle que visc ara. He començat Borges sense haver pait Baixauli així que trob interessant, al fil de les seves paraules, fer-ne algunes reflexions borgianes:
1. "La qualitat que ens fa més lliures és la voluntat. Ningú no és més lliure que aquell que és capaç de fer, no allò que li demana el cos o la societat o l'hàbit o el vici, sinó el que li dicta la voluntat". Tinc voluntat? Potser la meva voluntat va suicidar-se fa 35 anys, després del suprem esforç de donar-me la vida a pesar del fil que estrenyia el meu coll.
2. "M'atrauen els penya-segats com m'atraeuen les ones, els ulls de les escales o els dimonis". A mi m'atraeuen els fars, els terrats, les plantes de flors blaves o fulles vermelles, els llavis de les persones, els horrors-vacuis, orgàniscs o artificials i...tantes coses que no cabrien dins aquesta pantalla.
3."El confort és la mort". Llavors aquesta societat nostra, la cultura que ens bressola, les necessitats creades, són una cadavèrica mare que ens educa en la confortable mort d'una vida còmoda i estàtica
4. "Els finals tancats són efectistes, analgèsics, falaços. Res no acaba de colp, en la vida. Ni tan sols la mort anul·la l'existència, car els difunsts ens visiten en fotografies,en gravacions, en textos, en la memòria". Certament. I gràcies.
5. "La meva ceguesa: fugir de mi mateix; el meu destí: trobar-me". La mort i la brúixola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario