ÉSSERS D'UN DIA

Potser sí que l'alegria sigui un desafiament en aquest món que tenim. Potser sí que ho sigui, més que mai, la relació amb els altres, que igual que ens alteren també fan que visquem i ens remouen totes les parts enquistades. Perquè és ben cert que no hi ha cosa més trista que quedar enfangats en el que ja noceixem només per por o avorriment o desilusió. La curiositat de veure si podem ser diferents del que ja som és un motor. Però no crec que es tracti de trencar amb tot el que ja som, sinó simplement experimentar amb alegria. Perquè trencar és fugir covardament i això altre és transformar-se, millorar-se, créixer. Sempre m'he sentit una illa. Potser ha arribat el moment de sentir-me com un arxipièlag. Tanmateix som éssers d'un dia dins la inmensitat infinita de l'existència.