.JPG)
Ahir vaig participar en una tertúlia literària sobre dona i poesia. Alguns dels participants pensaven que havia una mirada poètica masculina i una altra femenina. Jo pens que no, que existeix una sensibilitat comuna -hi ha persones que la tenen i n'hi ha que no-, independentment del seu sexe. M'ajudau a fer un experiment? Vull incloure ara dos poemes, sense citar el seu autor. Un l'ha escrit una dona i l'altre, un home. Voleu partipar i dir-me quin trobau que l'ha escrit l'home i quin la dona? Voleu argumentar el per què? A veure si podem contribuir a aquesta polèmica antiga i establir alguna conclusió...POEMA 1
La poesia pot poc,
però és la cantonada del pensar
que no apareda el silenci,
ni ofega la idea, ni espolia la paraula,
ni tanca l’acció,
ni deixa l’emoció de banda,
Ni s’expressa dins un corral unívoc,
Ni es maneja dins un blanc empresonat.
Excel·leix constant com una vida apenes començada.
POEMA 2
És l’hora del llop,
el temps de les entranyes perdudes
quan el cel sense lluna
i sense lluna l’udol ressona
sobre una terra erma de pes i consol.
Harpia es confon
arravatada de foc
arravatada de llum
que li ve donada per ràbia inacabada
per ràbia de fel i fetge
queixalada per les serps del gemec.
Calabruix li vessa les galtes
del cap corona d’aritja
ceptre escandalós de sexes
en mans tocades d’àliga.
Ës l’hora del llop.
Hora de sortir a veure
com s’esbudella el temps
pels carrerons de ciutat.
14 comentarios:
No se dir per qué, em deixe guiar per l'intuició, però diria que la primera poesia l'ha escrita un home i la segona la dona.
Ja veure'm els resultats!!
Penso com l'Albanta: el primer poema és d'un home i el segon d'una dona. Potser la meva raó és molt simple però he relacionat autor masculí amb un sentit més literal del poema i autora femenina amb un sentit més figurat. També considero que el segon poema és molt més passional, més profund i més complexe i directament he pensat amb una dona.
Ja diràs!
El segon poema m'agrada molt i crec que l'ha escrit una dona.
Bona nit Frannia.
Jo també penso com elles i com el Pere. El primer un home, el segon una dona.
El primer que també m'agrada molt és més racional, el segon és més visceral. I jo els he vist així, però clar que hi ha dones racionals i homes viscerals, també.
Mmmmm...interessant...anem a esperar un poc més a veure si algú més s'afegeix a l'experiment. La conclusió avui vespre o demà. Gràcies per opinar
Frannia, m'agradaria repetir l'experiment amb dos poemes més, al meu blog, a veure si les conclusions es corresponen o no. Veig que aquí de moment hi ha unanimitat, siguii encertada o equivocada, estaria bé una altra prova. Què et sembla?
Demà...
és curiós, perquè el primer poema, més racional, tenim tendència a creure que és d'un home i el segon, més passional, d'una dona. Tot i qu el llenguatge del segon ens podria semblar masculí per les imatges que empra, força crues. Els estereotips funcionen. De qui és quin? no ho sé, pel poc que sé de poesia són indistingibles. Com sempre, quan opinem sobre una obra diem més de nosaltres que de l'obra :)
Un experiment molt interessant :)
Jo ho veig clar: el segon poema és el de l'home, per les metàfores amb el llop, les entranyes i alguns vocables com "esbudellar". Són imatges culturalment masculines que un home interpreta com excitació, etc.
En canvi - per contraposició- hauria de dir que la primera poesia és femenina. Però de fet, penso com tu, la separació és més cultural que real.
primer dona
segon home
...per fer l'experiment, però realment crec que tots dos poden haver estat escrits per un home o dona,
Sabràs qui som per ser errades ;-)
Jo, sincerament no ho tinc tan clar. De fet, no tinc clar que una poesia l'hagi escrit un home i l'altra una dona i em sap greu perquè, sincerament, crec que existeix aquesta diferència de sensibilitats a l'hora d'escriure.
Per a mi, són dues dones les autores d'aquests poemes.
M'encanta! Demà matí, la resposta. Les conclusions, tot d'una que tingui temps per escriure un post.
Ah, Carme, em sembla bona idea, clar que sí...
Sóc incapaç de dir-ho, però el primer jo no l'haria escrit mai, però em sembla que no és pas perquè sigui dona.
Muac.
No sé per què vinc, en realitat no ho tinc clar, però bé, em decidiré. El primer, una dona; el segon, un home. Els motius? No sé, si pense en mi mateixa, per exemple, crec que em veig amb més cor d'escriure el primer que el segon.
Publicar un comentario