lunes, 15 de marzo de 2010

GUAPA!

Fa uns dies, vaig anar a veure una obra de teatre que es titulava "Pes zero", una obra tòpica i típica, però interessant i divertida, amb pretensions didàctiques i que ens mostrava de manera clara l'esclavitud de la moda actual, el miratge d'una bellesa anorèxica, i la dualitat entre dona magre i amargada i dona grassona i alegre (dualitat amb la que discrepo, això sí), explicat amb un llenguatge podríem dir tragicòmic, no mancat de veritat. L'obra acabava en un missatge sa i recomanable, el de dir-nos cada dia "guapa" sigui com sigui el nostre aspecte i les nostres circumstàncies.
Dissabte no vaig poder evitar fer aquesta foto i ara dic doblement "guapa!", a les formes arrodonides i plenes de l'esculptura i a totes les dones que així les tenim, i a la meravellosa ciutat de Sitges, desdibuixada al darrera.
Tot i a la subjectivitat de la mirada, àmpliament tractada aquests darrers dies, hi ha belleses, hi ha veritats irrefutables, com aquesta, no ho trobau? (Admeto que em digueu que no, és una frase feta :))

8 comentarios:

pH dijo...

Vaig a fer un comentari que no aporta gran cosa, però venint de mi és el més normal.
Deixant de banda les dictadures estètiques de cada época, podem viatjar des de els dos extrems, per exemple, l'extremat allargament de El Greco fins als volums de Botero. Sens dubte dues maneres diferents de veure la bellesa (o la realitat, no sabria dir-ho).
I portat al camp físic i personal crec que la bellesa radica bàsicament en la nostra acceptació i la fascinació que despertem en els que ens envolten (i ens estimen, és clar).
I fins aquí la meva relativa aportació.

Frannia dijo...

Bono, PH, m'esperava una cosa més irònica i mordaç...ja va bé, però, guapo!!

Clidice dijo...

doncs jo no puc pas ser ni irònica ni mordaç, arrossegant la bulímia adolescent fins a les velleses. Això si, cada dia em miro al mirall i em dic: "guapa!", com a teràpia és absolutament imprescindible. Estic més rodona del que voldria, si, però què vols que et digui, a fer punyetes! :)

Ei: guapa! :)

Frannia dijo...

De rodona a rodona, i de guapa a guapa, Clidice, clar que sí! el cercle és la figura geomètrica més perfecte...idò això, a veure si ens ho creiem. Bona nit...

fanal blau dijo...

Frannia...guapa!!!

:)

novesflors dijo...

A mi no m'agrada encasellar-me en res i, és clar, en qüestions de bellesa tampoc. No sóc guapa i ho sé, però tampoc lletja, em trobe bé amb mi mateixa. Crec que hem d'anar adaptant la bellesa a l'edat.

Carme dijo...

L'edat m'ha anat arrodonint, què voleu fer-hi? A vegade s em trobo guapa igualment i a vegades no tant, però no m'ho dic cada dia, no, només de tant en tant, que si no m'ho creuria. A tu si que t'ho dic: guapa!

Filadora dijo...

Doncs jo sóc tot ossos i m'esforço per engreixar-me, però no hi ha manera! malgrat tot em puc mirar al mirall despullada i pensar: "tampoc estic tant malament". Crec que és important sentir-se guapa.
És evident que no agradarem a tothom però, segur que ni a la gent que jo considero guapíssima agrada a tothom, així que...
un pató!