PETITA FLOR SILVESTRE

Ahir matí, a la feina, i mentre jo escoltava per internet "L'ofici de viure", en Mates, petita flor silvestre dins aquesta selva política mallorquina, declarava davant un jutge. Molts havien perdut la son per això: els afins, per angoixa; els contraris, pel plaer de veure'l imputat. Jo, sincerament, em centrava en les petites flors que em regalava el programa de ràdio i pensava que si tots haguéssim estat educats dins els valors que l'equip radiofònic divulgava, potser els casos de corrupció serien inexistents.

Ahir horabaixa, il·lusionada, em reunia amb tres floretes més per parlar i despullar-nos l'ànima. Difícil tasca. Ens rentàrem una a l'altra, en un joc un poc cruel i un poc eròtic. I molt necessari. Veurem què passa.

Ahir capvespre, ja tombat la nit, parlava amb una altra amiga que té pau d'ànima, sobre les flors mortes i així jo feia una passa más cap a l'acceptació de les coses.

Ahir vespre, quan vaig arribar al cotxe, energèticament xuclada i físicament cansada, ja eren les 21:3oh. Em vaig trobar una flor silvestre de color lila enganxada al "neteja-parabrises" del darrera. Tot i saber, que possiblement va ser un fet casual, em va agradar imaginar que algú l'havia col·locada allà per a mi, conscient i clarament per a mi, la morena del C3 color de cirera madura i, per primer cop en tot el dia, vaig somriure de debò.