miércoles, 24 de marzo de 2010

PETITA FLOR SILVESTRE


Ahir matí, a la feina, i mentre jo escoltava per internet "L'ofici de viure", en Mates, petita flor silvestre dins aquesta selva política mallorquina, declarava davant un jutge. Molts havien perdut la son per això: els afins, per angoixa; els contraris, pel plaer de veure'l imputat. Jo, sincerament, em centrava en les petites flors que em regalava el programa de ràdio i pensava que si tots haguéssim estat educats dins els valors que l'equip radiofònic divulgava, potser els casos de corrupció serien inexistents.
Ahir horabaixa, il·lusionada, em reunia amb tres floretes més per parlar i despullar-nos l'ànima. Difícil tasca. Ens rentàrem una a l'altra, en un joc un poc cruel i un poc eròtic. I molt necessari. Veurem què passa.
Ahir capvespre, ja tombat la nit, parlava amb una altra amiga que té pau d'ànima, sobre les flors mortes i així jo feia una passa más cap a l'acceptació de les coses.
Ahir vespre, quan vaig arribar al cotxe, energèticament xuclada i físicament cansada, ja eren les 21:3oh. Em vaig trobar una flor silvestre de color lila enganxada al "neteja-parabrises" del darrera. Tot i saber, que possiblement va ser un fet casual, em va agradar imaginar que algú l'havia col·locada allà per a mi, conscient i clarament per a mi, la morena del C3 color de cirera madura i, per primer cop en tot el dia, vaig somriure de debò.

6 comentarios:

Carme dijo...

Em fas somriure a mi també!

Que tinguis molt bon dia, preciosa!

en Kasku dijo...

Doncs... bon dia, flor!, ;)

Clidice dijo...

i és que és en aquestes meravelles on, finalment, trobem la pau que cerquem tan delerosament :)

novesflors dijo...

Segurament la floreta va anar a cercar-te...

Pere dijo...

Llegint aquesta bonica història que escrius, se'm barregen les paraules i em neix un "verset" que et dedico.

T'amagues darrere de negres cabells
com la flor silvestre que vola amb el vent
de color lila ... capvespre d'hivern
com la cirera madura de llavis vermells.

Bona tarda Frannia.

Frannia dijo...

Preciós, Pere...m'ha agradat molt.
Novesflors, no crec que ho hagi fet tota soleta, perquè estava ben engaxada.
Clidice, Carme, sí aquestes petites coses són les que porten alegria, com a mínim al meu ego.
Kasku, hola, poncelleta ;)