martes, 9 de marzo de 2010

OCELLS QUE NO VOLEN

I en aquests dies hivernals de reflexió i serenor, tres o quatre idees obsessives que em ronden pel cap i no deixen que els ocell prenguin el vol: per què ens costa tan comunicar-nos, per què hi ha mirades tan diferents davant els mateixos fets, per què la incomunicació em dol, per què algunes mirades em deceben...
Si és veritat que ja no he de canviar-me el rostre, si és veritat que practico el poder de la consciència i l'acceptació, si és veritat que puc expressar el que hi ha dins el meu cor, per què estic tan trista?

6 comentarios:

Xicarandana dijo...

Perquè no hi ha cap veritat absoluta, ni tan sols les que creus que tens.

Clidice dijo...

costa molt dir-te res despres de Xicarandana :) estar trista no és dolent, quan surti el sol posa't sota el seus raigs i alegra't d'estar viva :)

joanfer dijo...

Jo penso que si veiéssim les coses de la mateixa manera, la vida acabaria fent-se molt aburrida. L'important no és saber el que et diferència dels altres, sinó què és el que et pot aportar a tu, de què pots aprendre, d'aquesta diferència.
Molt ànims! ;)

Frannia dijo...

Clidice, sí, el soleiet ajudarà, però no esperaré el del cel que amb el temps que fa segur que es torba. Ara per ara un soleiet amic ja m'ha encalentit un poc i aquesta caloreta sí que compta.

Joanfer, efectivament, no pretenc en absolut que tothom sigui igual. El que defens és el diàleg i la comunicació, a pesar de ser diferents, cosa que no sempre és possible. A vegades, opinar resulta a les oïdes dels altres un judici i això és el que no em sembla just.
Algú em deia ahir que m'havia equivocat en una apreciació que havia fet i que era un perill, llavors, expressar-ho. Jo pens que precisament quan tens un pensament equivocat que el puguis explicar i que algú el pugui rebatre és l'esència, per com tu dius, aprendre, i per tant la comunicació mai s'ha d'abortar. tot això em ronda, estimats, uns m'entenen i altres en absolut, però ho accepto.

joanfer dijo...

Ups! No volia donar-te la sensació que no t'entenia, Frannia. Ben al contrari.
Precisament porto una temporada "patint" una mica el mateix que tu, per això m'és fàcil entendre't. Amb el meu comentari només pretenia, malgrat costi moltes vegades, intentar veure el costat positiu d'allò que no ens agrada i intentar, d'aquesta manera, que ens afecti de forma diferent...

Frannia dijo...

Gràcies, Joanfer, i jo no em referia a tu quan deia que hi ha persones que no m'entenen. Ànims a tu també doncs. Una abraçada!