EL COSSIOL

El cossiol compliria 100 anys el 4 de maig de 2010. Li havien dut a la padrina Magdalena de Barcelona com a regal de nuviatge, juntament amb un altre de bessó, ambdós col·locats sobre dues columnes d’idèntic disseny. Els va posar a l’entrada de la tenda de mobles del carrer Sant Miquel, perquè tothom els veiés i els admiràs, però contrariament del que desitjava eren ben pocs els que els admiraven, car aquell estil tan floral semblava a l'illa, encara, poc elegant.

L’any 1922, quan la casa del Molinar va estar enllestida els traslladà allà, sota l’arc que separava el rebedor de la sala i dins aquella ombra restaren fins l’any 1983. Després ocuparen el racó d’un traster i es feren malbé a causa de l’humitat i el pas del temps.

Ara, la filla de la fillola, n’ha aconseguit salvar un i l’ha col·locat a la nova llar, massa plena d’absències encara. Recorda, curiosament, que quan la padrina morí i desferen el contingut de la casa, ella, de vuit anys escassos, descobrí que dins aquells cossiols no hi havia terra ni plantes, sinó arena. Arena blanquíssima de la platja del Portitxol, i dins l’arena, un grapat de pastilles blanques i petites, que la padrina s’hauria d’haver près diariàment per evitar perdre el capet, o si més no, per tenir-la adormida mentre el perdia. Recorda aquest detall i que va pensar, tot i ser una nena, que la padrina era molt valenta. També recorda les arracades d’atzabeja, la colònia verd-blavosa que comprava a betzec, el quadre de l’Àngel de la Guarda que li feia molta por, la vaixella guardada dins el cantarano i embolicada amb paper de diari devora la trunyella de pèl natural de la repadrina i, com no, la figura de fallera que treia fum pel cigarr i que era, en realitat, un objecte per cremar encens.

Mira el cossiol ara, i sap que ha contemplat moltes llàgrimes i molts riures i se n’alegra de tenir-lo a casa perquè continui la nissaga de vida.