I PER A TU, M.

Sovint després de parlar amb tu, M., podria fer un nou tractat de la BELLESA perquè deixes que les paraules i els pensaments extraordinaris s'escolin pel teu discurs i caiguin lleument com ho faria una ploma. Poc enrenou, molta fragilitat, però un constant calfred després, com el plomissó que et toca l'orella i et fa pesigolles i no pots ignorar fins que no li plantes cara. Avui m'has dit moltes coses importants, però em quedo amb aquestes: que això que li ha passat a n'E. és horrible, però que el que ella ha fet ha estat meravellós -certament és horrible morir amb 36 anys; fer-ho tan bé, amb tanta dignitat i tant d'amor i tanta força com ho ha fet ella és bellíssim-; que ja hi ha unes coordenades marítimes a aigües de Formentera que l'acullen -però jo sé que sols acullen les cendres del seu cos, perquè ella encara és aquí amb nosaltres, dins totes les coses-; que deixi de pujar-me al plat volador de la meva relació per allunyar-me de les coses -molts, al llarg de la història, han cercat paradisos perduts, llocs on amagar-se, jo no puc ser menys-; que a vegades ens afanyam per trobar x cosa, per exemple, unes ulleres que hem deixat sobre la taula, però no les trobam perquè la nostra imatge mental les mostra tancades i les ulleres obertes passen així desapercebudes per a la nostra recerca...Després m'has regalat la "Historia de la belleza", d'Umberto Eco i jo, amb el meu petit tresor sota el braç -i amb el meu gran tresor dins el cor- he partit cap a casa. I així avui tanc aquest cicle d'escrits plens de tristesa. Vull mirar de nou les coses amb ulls nets i clars. Vull veure't a tu davant sempre que vulguis.