L'AMISTAT ÉS LA CORDA (INVISIBLE) QUE UNEIX L'AMIC I L'AMAT

Aquests darrers dies tinc molt present la importància de l’amistat, no només per haver-ne perdut una de molt arrelada sinó per les amistats que queden i les que m’agradaria afegir. Curiosament el Tasta’m d’avui –els breus textos que romanen a l’estació de tren per fomentar el plaer de la lectura- hi tracta. És un fragment de “L’amistat”, de Francesc Torralba. Diu coses interessants aquest home. Com aquestes:
- l’amistat no és un be de consum, ni es pot adquirir com un objecte. Es una relació i tota relació exigeix necessàriament alteritat, obertura, permeabilitat i, sobretot, desig.
- Massa sovint s’afirma que la llibertat és la soledad, que la llibertat és la total autosuficiencia i independencia. Res no és més fals. Ens sentim lliures quan estam sols perquè tenim llibertat de moviments però la soledat no es contraposa a la llibertat. De fet, la llibertat és lliurar-se als altres, desfer-se de l’egoisme i de l’amor propi, trencar les barreres que impidiexen donar el bo i millor de cada u.
- L’amistat no és una garantia, ni una assegurança de vida, tampoc no és un contracte ni una relació mercantil, és un llaç fràgil i inestable, un vincle entre un jo disposat a ser un jo i un tu disposat a ser un tu que es revela receptiu i amable. L’amistat demana una alternança de papers. En ocasions cal adoptar la forma de recipient perquè l’amic té molt a dir-nos, i en altres moments nosaltres sentim la necessitat de manifestar-nos i valorem en els amics la seva capacitat d’escolta, franca i oberta sense judici.
- Els amics que s’empresonen tenen data de caducitat.
- L’amor d’amistat és mútua complaença. És com un impuls recíproc de donació de bé.
- Pensar sempre és un acte temerari.
- L’amistat es mou en el pla de la profunditat i no de la superficie, per això és summament difícil de treballar en societats molt epidèrmiques on qualsevol temptativa d’anar al fons causa terror. L’amic és, un amic de les profunditats. Dos éssers superficials no poden ser amics.
- Els infants tenen una especial habilitat per a vincular-se, per a fer amics, per teixir nous vincles. En canvi els adults necessitem pretextos.
- L’amic mai és algú indiferent, irrellevant, aliè. És un acompanyant, no sempre consolador perquè a vegades el que li toca fer és ser un fibló.
- Hi ha persones que tenen una gran capacitat per estimar, però no es deixen cuidar pels altres. L’orgull és un obstacle per a l’amistat, tant o més monumental com la desconfiança.

Pens amb els meus amics, en els que he tingut i he perdut, en els que tinc, en els que tendré i no veig cap diferència entre AMIC i AMOR.