Així va creixent Guium...Ningú diria que moltes de les plantes van ser plantades de llavor. Altres, esqueixos generosament regalats. Les gràcies a l'aigua, al sol, a totes les ganes de crear i a la jardinera infidel... Esper que l,hivern me'l respecti.
sábado, 27 de septiembre de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Quans miracles saps teixir amb les mans...
Quina il·lusió veure el jardí bonic i recuperat! Jo també espero que l'hivern te'l respecti.
Gràcies, al·lots, va ser la petita il·lusió d'estiu. Per alguna banda ha de partir la creativitat quan et vessa...
Et vessa per més d'un racó, a tu. Fa il·lusió un jardinet.
Ooooh! Enhorabona per aquesta petita meravella que has creat!
Publicar un comentario