Si fos una rata-pinyada xocaria contra arbres i edificis i no tendria cap mescanisme d'orientació que m'ajudàs a esquivar els obstacles.
Si fos una balena o un dofí, acabaria varada a qualsevol petita platja de sorra blanca, ben enfora de mar endins.
Si fos un salmó no sabria seguir el camí del riu, contracorrent, per fer-ne els ous.
Si fos un elefant no trobaria la senda que em dugués cap al cementiri.
Si fos una oronella no sabria emigrar cap a un país calent.
Si fos un astre no trobaria l'òrbita exacte que em fés gravitar.
Si fos un enamorat no em sabria entregar.
Si fos un xot no em sentiria a gust dins el ramat.
Si fos una persona estaria perduda, cega, paral·lítica, incapaç de trobar el rumb.
.JPG)
5 comentarios:
Jo veig que el rumb de les paraules el trobes sempre molt bé.
Gràcies, Carme
Pensava el mateix que la Carme mentre llegia...
Es bonic això que has escrit, Frannia.
Per sort continues essent na Frannia, independentment de tot lo demés.
Lo essencial és senzillament el que no es veu a simple vista, deia Picasso.
Publicar un comentario