DETALLS

Algú ha pintat una imatge semblant a aquesta a la columna d'un dels ponts que creuen l'autovia que enllaça ciutat amb el meu poble. No he pogut evitar pensar en Can Bum i els seus tres membres que tan fàcilment s'enlairen, que tan fàcilment exploten. Tampoc he pogut evitar pensar qui i per què ha fet aquest dibuix. No és un graffiti, conec bé la seva essència; és un dibuix amb guixos de colors i sé que és un exercici concret.

També he vist una carta de baralla, crec que un rei o una reina, aferrat al sòtil de les columnes de l'estació de tren de Festival Park, a 4 metres bons d'alçada. Imagín que s'ha penjat amb un pal i un xiclet perquè cap escala arriba tan amunt i m'invento històries de per què.

Dins el túnel que connecta Marratxí amb el Centre Comercial Alcampo apareix i desapareix un escrit d'amor cap a una tal Joana. Cada cop que l'esborren torna a aparéixer, etern.

Vaig conéixer, fa anys, a un "escriptor de graffitis", n'Ovas, que es dedicava a tatuar la ciutat amb les seves 4 lletres insultants i valentes. Durant una bona temporada i intentant superar el meu despist habitual, el cercava per tot arreu i el trobava als llocs més insospitats. Em sorprenia, sense judicis positius o negatius, la seva capacitat de mostrar-se, de fer-se un lloc únic i críptic per a ell sol dins la grisor de la col·lectivitat.

Avui em venia de gust parlar d'aquestes petites mostres que trobo. No sé si són exercicis casuals o missatges concrets. Celebro, però, la llibertat que desprenen.