MALES HERBES I L'ESPAI

M'he passat el matí llevant males herbes i reestructurant l'espai del meu petit jardí. N'he trobades que, camuflades entre les margalides, semblaven bones. Estaven tan aferrades que es feia difícil diferenciar-les, però amb cura i paciència i qualque rebassada ferma, ho he aconseguit. He trobat, durant la feina, insectes atemorits, fulles seques, sargantanes, llimones podrides, caragols adormits, cucs de terra, papallones i qualque lletra acubada entre els rosers. També han sorgit, miraculosament, reflexions i projectes i quan he canviat de lloc tots els cossiols se m'ha enganxat al ventre el somni d'avui vespre, eròtic i despentinat. El componia un desig quasi arquitectònic, talment les meves passes reordenant els colors i les formes. Un desig fort, enyorat, salvatge que anava minvant a mesura que m'adonava que no m'estimaves. Sols volies el meu cos, quines coses, fer-me forat. M'ha sorprès recordar-ho llavors, mentre regava els geranis. M'ha sorprès, sobretot, somniar-te així després d'un any de no veure't, després de saber amb certesa que el meu cor és d'un altre. Potser això d'arrebassar males herbes és necessari per a tot arreu.