Contingudes dins el reflex dels seus ulls, els d'ell, el que més cerca, el que més llegeix, el que més camina i canvia de posició...elles, les dues contemplatives i estàtiques belleses, vomiten inquietuds i neguits i així els tres, asseguts al sol, en l'atalaia antiga que vigila la mar mallorquina, filen una oració, un projecte, un proverbi, una cursa trunyellada que els apropa cap a la consciència. Això és Can Bum. I, fixau-vos, a pesar del dolor, hi ha un somriure.
.JPG)
3 comentarios:
Mentre hi hagi un somriure!
Hola Frannia, t'he trobat a traves de la Carme, de la col.lecció.
Mira que ser tan aprop i no coneixer-te, em sembla impossible.
Sóc na Tonina i també tenc un blog.
Passaré sovint a llegir-te i t'enllaçaré per seguir-te.
Et deix l'enllaç al meu per si et ve de gust visitar-me.
Salutacions.
Benvinguda, Tonina! Sol passar que no veim el que tenim més aprop. Visit poc perquè em manca temps, però per suposat que et visitaré sempre que pugui.
Publicar un comentario