viernes, 10 de octubre de 2008

EFECTES COLATERALS DE LA CRISI

-Somniar que em cobren 100euros per mirar un paisatge
-Deixar d'anar al cine, al teatre i als concerts
-Menjar la meitat de quasi tot el que menjava
-No anar a prendre el tallat a l'hora del pati
-Reciclar la roba de fa dos anys
-Deixar de visitar fisioterapeutes, osteòpates i qualsevol altre terapeuta físic, psíquic, emocional o estètic per molt que es necessiti
-No telefonar als amics; comunicar-se amb el correu electrònic
-No anar a sopar ni a dinar a fora i, si es fa, de menú.
-Utilitzar el tren i les cames més que mai
-Canviar de perruqueria per una més barata i arriscar-se a que et talli el cabell una nina de 20 anys que mentre ho fa et confessa que només ha dormit 2 hores perquè va anar-se'n de marxa en diumenge (sorpresivament ho va fer millor que cap)
-No comprar llibres ni músiques
-No comprar al súper sense mirar i comparar preus
-Passar-se dos o tres dies sense menjar ni carn ni peix
-Augmentar la imaginació i la creativitat a extrems impensables
-Desitjar situacions a les que mai havies donat importància
-No comprar xocolata ni cap aliment innecessari
-Posar la meitat de detergent a la rentadora i la meitat de pasta de dents al raspall
-Odiar la paraula crisi
-Tenir manco ganes de fer l'amor i de riure en general
-Pensar massa en el futur
-Voler ser funcionària de nou
-Aprendre a valorar encara més totes les petites coses belles

5 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Efectes colaterals que potser no podrem evitar, llegint-ho ben a poc apoc, n'hi ha algun de bo! Però n'hi ha de fatals.

Poeta per un dia dijo...

... sort que la bellesa és de franc ... espiar la lluna, sentir la fredor del vent a les galtes, enamorar-se cinc minuts d'aquella noia que seu davant teu al tren, amb les rastes i el gos d'ulls blaus, notar l'olor de net dels boscos on ha acabat de ploure, encisar-se amb la parsimònia amb la que bull l'aigua....

... petonets!!

nimue dijo...

doncs per mi és tot el contrari del món. M'he passat dos anys a mitja jornada sense un euro per gastar i en absoluta crisi. I des de setembre que treballe jornada completa i em sent milionària!

Anónimo dijo...

Poeta, efectivament, totes les petites coses belles.
Carme, sí, algunes són ben fotudes però podria ser pitjor
Nimue, enhorabona!

Anónimo dijo...

De totes les que dius n'hi ha algunes que valen la pena molt com per exemple esmolar la creativitat i, sobretot, valorar les petites coses belles.