miércoles, 28 de abril de 2010

PREN EL VOL

El 10 d'abril de 2007 Frannia va començar a publicar de nou. Havia començat uns anys abans amb un blog ara ja esborrat, que era un assaig, una pomada guaridora. Tornà, com dic, perquè duia l'esquena plena de paraules. Va ser, per dir-ho d'alguna manera, la segona etapa, fins que els problemes tècnics en el domini blocat la van fer translladar-se a aquesta casa el 7 de gener de 2008. Des de llavors, he publicat 514 posts. El d'avui, el darrer, el 515, cap i cua -diuen que porta bona sort-. He pensat incloure aquí, com a comiat, el que vaig dir els 28 d'abril passats. Mirau...
martes 28 de abril de 2008
TANTES COSES A DIR
Si et demanes per què les paraules escrites sembla què tenguin més importància que les dites podria dir-te que allò dit passa per massa filtres, pel que vols dir, pel que et volen entendre, pel que voldries dir, pel del vent que bufa i es porta les paraules; en canvi, allò escrit perdura, més enllà del temps i de les ànsies. Jo sempre m'he expressat millor a través de la paraula escrita, sempre he volgut dir allò important a través de l'escrit, des de ben petita, des que a vaig aprendre la "e" d'elefant i la "a" d'aranya. Per això em mata aquesta condemna a no escriure-vos. Tinc tantes coses a dir...
Publicado por Frannia en 18:45 0 comentarios

martes 28 de abril de 2009
L'EGO, PRIMERA LLIÇÓ*
Saps què és l'ego? Imagina't que ets una ceba. Imagina't que et tallassin per la meitat i que una de les capes que extrauries té exactament el teu cos i la teva forma. És tan igual a tu que sembles tu amb la única diferència que no està feta de pell, carn, budells, líquids i ossos sinó de pors i traumes. Imagina't que aquestes, les pors i els traumes, han modelat la teva figura-ego tan magistralment, tan profundament i des de tant de temps enrere que quan et mires al mirall és la única persona que veus. Veus el teu ego, et penses que tu ets el que veus quan només és una capa que no et defineix, ans el contrari: t'esclavitza i et controla. Posem que et veus com una persona riallera, que sempre ha d'estar bé i ha d'agradar als altres. Posem que un dia descobreixes que aquesta descripció només correspon al teu ego i el teu vertader ser no sempre és rialler. De fet, a vegades s'enfada, o s'entristeix, o és superb i entremaliat. Si no sempre és rialler llavors no sempre agrades als altres. I el dia que ho acceptes ja no vius dins la carència de ser quelcom que realment no ets. Llavors ja no és important ser rialler, ja no ho ets perquè els altres t'estimin i, oh, miracle! només llavors és quan ets rialler de debò! i el ego s'empetiteix i ocupa l'espai que li correspon.
*Dedicat a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i, per suposat, a mi.
Publicado por Frannia en 20:33 4 comentarios
No he canviat massa els neguits, en aquest sentit, no ho trobau?
Però és hora de partir. Frannia desapareix. Vindrà una altra, no m'hi sé estar, i seria bell que em reconeguessiu encara que canvii de casa i cara, seria bell que em llegissiu com ho heu fet amb na Frannia, sovint críptica, sovint melangiosa, sovint difícil, i em donassiu tota la companyia que li heu donat a ella.
Fins aviat idò. Cuidau-vos.

15 comentarios:

Pere dijo...

Oh, que cansat estic ...

Aleshores, a la Congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret"

Però nosaltres et diem:
no te'n vagis molt lluny
segueix el teu somni
enrecorda't dels que ens quedem aquí
i torna aviat.

Bona tarda Frannia.

novesflors dijo...

Sí, torna aviat. Si no tornes com a Frannia, torna com a...el que vulgues. De segur que ens retrobarem i et tornarem a llegir.
Vull pensar això.

josepmanel dijo...

no sé si te'n vas del tot, encara que vulgues, perquè les teues paraules, sovint, m'espiguen la pell de la memòria...

Carme dijo...

Si escrius i si les teves paraules m'arriben fins a la meva pantalleta, et reconeixeré. No ho dubtis, ja portem la teva manera d'escriure ben endins.

Bon viatge, Frannia, bona volada...

Albanta dijo...

Et buscaré... i voldria reconeixer-te i seguir gaudint de le steves paraules.
Bon vol i bona arribada allà on vagis nineta!!

barbollaire dijo...

sempre ens reconeixerem, no?
com els companys...
com els amics...

serem i tornarem a caminar junts dolça nina.

mentre tornes...
una bosseta de petons dolcíssims.

:¬)*

sargantana dijo...

Et retrovarem...i et gaudirem
ens deixaras, oi??
fins llavors, dons

molts petons i feliç viatge

torna..

Baraula dijo...

Fins aviat, bonica,
t'enyorarem, segur.
Em sap greu no haver-te pogut gaudir més però de segur que quan reapareguis, no et deixaré escapar.
Gràcies per tant!

Clidice dijo...

bé, ja saps on tens casa. Vine quan vulguis a prendre cafè, o te, alguna pasta i queda't l'estona que t'abelleixi. Si et ve de gust dir qui ets fes-ho i, sinó, reinventat i permet que et (re)coneguem de nou :)

Una abraçada!

Frannia dijo...

Gràcies a tots.

Filadora dijo...

:(
Que tinguis sort!
T'enyoraré!

Jo Mateix dijo...

Et trobaré a faltar!

joanfer dijo...

Frannia, em deixes de pedra...
Et trobarem a faltar, de veritat. Jo potser no et comentava sempre, però el que sí feia era llegir un per un els teus posts. Torna aviat sigui com sigui. Però torna.

Fins aleshores. Un petonet ben fort! ;)

Júlia Zabala dijo...

catxislaporra... porte un temps sense fixar-me massa en deixar comentaris i se m'havia passat acomiadar-me de tu! em fa peneta però espere que no deixaràs d'escriure!!!! B7s!

La RaTeta Miquey dijo...

..... mmmmuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaa.....