martes, 20 de abril de 2010

LES CIUTATS

http://www.youtube.com/watch?v=R7wvdxqDh14

Acabo “Les ciutats invisibles”, d’Ítalo Calvino i m’imagino fent un decàleg semblant de les ciutats que conec, no les construides, sinó les de carn i ossos, les que ens recorren i recorrem creixent o destruint alhora, les que habitam i ens habiten, les que embrutam amb fems diversos o decoram amb graffittis, les que queden dins el nostre desig o dins la nostra memòria. Si Calvino pot parlar de una “Isidora, ciutat on els palaus tenen escales de caragol incrustades de copinyes marines, on es fabriquen amb totes les regles de l’art, catalejos i violins, on quan un foraster està indecís entre dues dones sempre troba una tercera...” per què no puc jo parlar de una Haaz, ciutat on els caragols es passegen per les parets, i les escales, i les finestres, i els terrats, i creen amb les seves besades camins imposibles plens de plaer? Si ell parla d’una “Anastasia, ciutat banyada per Canals concèntrics i sobrevolada per cometes”, no puc jo escriure sobre una Alheha, ciutat plena de laberints secrets i carrerons en cul-de-sac de revolts inexistents, sobrevolats per lletres Verdanes o Arials?. I si l’autor escriu sobre dues ciutats bessones que no són iguales, doncs “les dues Valdrades viuen l’una per a l’altra, mirant-se constanment als ulls, però sense estimar-se”, no podria jo descriure una Maselo continuada pels dits de dues germanes, meitat submergida, meitat enlairada i connectades per un ascensor de mirall insuportablement reflectant? O una ciutat aquàtica, on les cases, surassin sobre les aigües, amb els seus petits jardins de càctus i nenúfars i...?ei, no, aquesta no és invisible ni inventada, aquesta és Ámsterdam.
Com seriu si fossiu ciutats? Jo seria petita –seria poble- i concèntrica, seria marítima i rural. Aus, peixos, tortugues, moixos i cargols serien la fauna; roses, gessamins, trèbols i violetes serien la flora. Les cases serien coves pintandes de blanc i cel, els carrers camins empedregats. Cada casa tendria un cementiri, un jardí i una biblioteca. No hauria tendes de xinesos ni bars de fritanga. I els semàfors servirien per circular les emocions sense perill. Tràfic rodat no n’hauria, ni cartells publicitaris. Prohibit escupir, llançar papers al terra i dir mentides. Tindria un far. Seria una ciutat plàcida i poc coneguda, només famosa per les seves extraordinàries fires de hortalisses i poemes. Pocs turistes. Qui volgués instal·lar-se hauria de prometre no partir.
Com seriu si fossiu ciutats?

8 comentarios:

Clidice dijo...

seria vella i lletja i bruta, perquè seria plena de gent i persones que viurien en mi i m'utilitzarien. Ja ho veus! massa mediterrània! :)

per cert, Calvino és el meu autor de capçalera :)

Una abraçada :)

novesflors dijo...

Seria petita i assolellada, amb la mar a la vora i amb vegetació abundant i flors en primavera. Només podria viure-hi gent de bona fe. I la poesia, la música, l'art en general, o, millor dit, la cultura en general sempre estaria present.

La Intransigent dijo...

Està clar que Roma no series! L'única emoció que controlen els semàfors és la taquicàrdia que t'agafa quan estan a punt d'atropellar-te mentre passes en verd...

Ni idea de com seria jo, suposo que diferent cada dia, una dia lluminosa, altres nítida i fresca, i alguns dies fosca i humida, i així fins a l'infinit.

Per cert, el teu llibre sembla que no arriba mai.

gatot dijo...

de pas...

chatnoir dijo...

Com Girona fa deu anys... :-)

Carme Rosanas dijo...

Petita, entre mar i muntanya, amb camps i horts al voltant. Amb moltes torratxes a les finestres i balcons. Podria ser prop de la teva i també veïna de la de Noves Flors, per poder-la visitar sovint i gaudir de la seva vida cultural... i que ella podés gaudir de la nostra.

Filadora dijo...

Seria una ciutat gran, on sempre hi han llocs i terres per descobrir. Plena de barris, on la gent és conegués prou bé per no tenir por de deixar les portes sempre obertes. Una ciutat que intentaria ser autosuficient, clar que també hi hauria lloc a l'intercanvi de productes amb l'extranger! Hi hauria camins de pedres com la teva ciutat però també hi hauria molts camins de sorra, de pols. Molta vegetació. Hi haurien camps i horts sencers on les famílies podrien anar a buscar les seves fruites i verdures. Un cantó de la ciutat també donaria al mar, hi hauria port, amb pescadors de peix i d'ànimes. També hi haurien rius amples on la gent s'hi banyaria a l'estiu sense problemes. Uf! potser que pari oi??
MOLT BON SANT JORDI!!!!!!!

Frannia dijo...

Clídice, les multituds m'agobien un poc, però això de que siguis vella i mediterrània m'atreu bastant. Et visitaria...
Carme, Filadora i Novesflors, està clar que compartiríem comarca. I jo crec que seríem com uns d'aquests pobles holandesos que estan a 1 o 2 km. de distància com a molt. Molt fàcil visitar-nos...
La intransigent, series la ciutat sorpresa, excitant per visitar de tant en tant (per cert, em sap greu això del llibre, si m'envies una adreça a frannia_74@hotmail.com t'enviaré un llibre)
Gatot, de pas? mmmm...no tenen gaire encant les ciutats de pas. No te crec.
Chatnoir! Ja feia 1 any sense saber de tu, quina alegria! Precisament vaig ser a Girona fa 10anys i em va agradar força.